La meitat de les notícies que consumirem el 2022 seran falses

Els programes d’intel·ligència artificial són capaços de crear imatges i veus cada cop més realistes i obren la porta a generar mentides de forma més automatitzada

“Quan fas un discurs assegura’t de fer moltes pauses. I parla en un to estrany. Puja i baixa, baixa i puja. Així, ara puja,… i ara baixa”. Les paraules corresponen a un vídeo de Barack Obama des de la Casa Blanca amb un posat presidencial. Però segur que no el recorden… perquè és fals. En realitat, és un Obama virtual que parla al dictat d’una altra persona. Una mostra que la tecnologia que permet fabricar vídeos falsos està a punt d’explotar amb l’ús de la intel·ligència artificial.

L’impacte d’aquesta tecnologia en el periodisme i les xarxes socials ha fet saltar totes les alarmes. Segons una predicció de la consultora Gartner, la meitat de les notícies que consumirem el 2022 seran falses. El director d’investigació de Gartner, Magnus Revang, explica en declaracions a TV3 que la tendència es basa en diversos indicadors:

“La predicció està basada en com funcionen les ‘fake news’ i en el fet que és més fàcil i barat oferir continguts falsos que notícies reals.”

Per què les màquines seran tan hàbils per crear imatges falses? Perquè aplicaran una tecnologia incipient, anomenada GAN (Generative Adversarial Network). Un sistema de dos algoritmes que s’entrenen l’un a l’altre gairebé sense supervisió humana per inventar imatges i àudio.

Per l’investigador de la UPC, Santiago Pascual, és “versemblant” que algun dia la tecnologia GAN arribi a un llindar on els continguts creats i reals siguin indistingibles.

“Ara el que estem fent són els nadons de la intel·ligència artificial. Supervises una màquina perquè faci el programa ella mateixa. Això és un canvi de paradigma molt interessant.”

Els últims dos anys la tecnologia GAN ha fet un salt enorme. Segons el professor de la UPC Xavier Giró, “aquest sector de la intel·ligència artificial està disparat. Està evolucionant molt molt ràpid. Llavors tenim gegants com Google, com Facebook, Microsoft, que estan atraient experts de tot el món. I a més a més, una de les claus de per què funciona tan ràpid és perquè científicament de seguida es publiquen i s’obren els resultats.”

De fet, ja portem a la butxaca aplicacions com FaceApp, que interpreten com es comporten les nostres cares. A partir d’una sola fotografia endevinen com somriem, com envellirem o quin aspecte tindríem si fóssim d’un altre sexe. Gràcies a la tecnologia GAN, totes aquestes capacitats cada vegada seran més sofisticades.

La intel·ligència artificial ja és capaç de crear cares de celebritats que no existeixen. Ho han aconseguit investigadors d’Aalto University (Finlàndia) en col·laboració amb Nvidia, l’empresa que fabrica les targetes gràfiques que ho fan possible. Les cares es generen de manera autònoma, a partir de les faccions de milers de fotografies d’actors de Hollywood.

Però aquesta tecnologia només està pensada per enganyar-nos o forma part de la solució? Per Xavier Giró, el mateix sistema podria servir també com a verificador.  

“Si podem crear vídeos sintètics també podem generar els sistemes que saben identificar si els vídeos són reals o mentida. Potser haurem de tenir màquines, com els bitllets de banc, haurem de tenir una màquina per dir si és real o no com hi ha a les botigues”.

El problema de les notícies falses és que moltes persones no es mostren tan incòmodes davant de la mentida com davant de la veritat.

“Cal tenir en compte que al nostre cervell no li agraden els canvis. Tendim a creure el que reforça les nostres idees i qüestionar el que desafia les nostres opinions. I buscarem les notícies amb què ens sentim més a gust.”

Després de milions d’anys de confiar en els nostres ulls, potser els humans haurem de demanar una segona opinió a les màquines, i sobretot, no descuidar el sentit crític.

Reportatge emès a TV3 el 26/11/2017

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s