Dues aplicacions infinites

El nou llibre de poesia de Màrius Sampere es diu “Infinit” i és una app que ofereix un recorregut de lectura que no s’esgota mai. A “The Afronauts” trobem l’adaptació per a iPad del prestigiós llibre de fotografia –ara esgotat- de Cristina De Middel.

Una de les imatges de “The Afronauts”.

La voluntat d’infinit és una constant humana. Aspirem a l’etern, a trencar els límits del temps i, alhora, a esfondrar el concepte d’espai a través de l’exploració de l’univers. Aquesta mateixa idea és la que ha inspirat dues aplicacions digitals, l’una de poesia i l’altra de fotografia, que amb pocs dies de diferència han sortit a la venda per a iPad i iPhone, i que es poden prendre com a exemple de bones pràctiques editorials en digital i del sentit que tenen aquestes creacions a partir d’‘obres mare’. Parlem d’“Infinit” i de “The Afronauts”, dues apps creades per una mateixa editorial, Ubicuo Studio, de la Bisbal de l’Empordà, que publica tant en paper com en digital.

La primera app és el nou llibre del poeta Màrius Sampere, i aplega una antologia amb 44 poemes, il·lustracions inèdites de l’autor i vídeos on recita les seves obres. La segona és l’edició digital d’un dels millors llibres de fotografia del 2012, segons ho van considerar molts crítics internacionals, obra de Cristina De Middel. Les 1.000 còpies de la primera edició es van esgotar en poques setmanes i ara un sol exemplar, cobejat pels col·leccionistes, es cotitza en uns 3.000 euros a Amazon.

A “Infinit”, se’ns ofereix un nou Màrius Sampere, perquè el lector pot gaudir de la seva poesia per la vista, per l’oïda i fins i tot pel tacte, tocant la pantalla per ampliar les obres gràfiques del poeta que, d’una forma ben integrada, són a només un toc de dits, igual que la reproducció dels vídeos on es pot sentir la seva veu. La simplicitat i la netedat del disseny ajuden el lector en paper a fer el salt a l’aplicació d’una manera molt intuïtiva, malgrat que els creadors d’Ubicuo Studio diuen –fent una broma tramposa- que aquesta aplicació la van plantejar com “una feina d’antiedició”. I és que el llibre ofereix dues possibilitats de lectura. Una, la més convencional, permet fer una lectura lineal dels poemes, amb un índex a sota que et va mostrant sempre el títol del poema anterior i el següent. Però l’altra, recordant el gran precursor de la literatura digital que fou Cortázar i la seva obra “Rayuela”, trenca aquest ordre preestablert i n’ofereix una basada en l’atzar, que recarrega els poemes sempre d’una manera diferent, aleatòria. El lector només ha de sacsejar l’iPad, com si mostrés la seva disconformitat amb haver arribat al final, i el llibre torna a començar. D’aquí la suposada antiedició, d’aquí l’infinit.

D’esquerre a dreta, Carles Duarte, Laura Borràs, Màrius Sampere, Emma Llensa i Maria Cerezo.

Al Saló del Vigatà del magnífic Palau Moja, escenari significatiu per als amants de la literatura (allà hi va viure uns anys el poeta Jacint Verdaguer), que amb el seu estil neoclàssic va acollir la presentació de l’aplicació digital, la professora Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, va explicar que en la poesia de Màrius Sampere hi ha quatre eixos, quatre punts cardinals de l’aventura humana que constitueixen el quadrilàter on el poeta barceloní es baralla amb el llenguatge: Déu, vida, amor i mort. “L’infinit és el punt de trobada”, va indicar, abans de valorar que “de la mateixa manera que Màrius Sampere es baralla amb la llengua, l’App també ho fa, per trobar una poètica, la seva veu”.

Després que el director del CoNCA i poeta, Carles Duarte, amb el seu impenitent corbatí, va demanar no ser reticents al digital pel sol fet que suposa un canvi respecte dels llibres, Borràs va recordar que, de fet, literatura (del llatí “littera”, “lletres”) és una mala paraula per designar quelcom que en els seus inicis va ser absolutament oral (només cal pensar en els trobadors) i que, només quan algú va sentir que es podia perdre, va ser fixat en un suport físic. I citant el rotlle medieval, va assenyalar també que aleshores, a diferència del llibre, el format propiciava una lectura contínua, sense canvis de pàgina, un llarg “scroll” on eren les mans, com passa ara amb els dits i les pantalles tàctils, les que plegaven i desplegaven el text.

Qui són els afronautes? Van existir realment? El projecte de documental-ficció de la fotògrafa Cristina De Middel va entusiasmar tant que va passar allò que sovint passa, que per poc mor d’èxit. La història en què es basa no pot ser més inversemblant i atractiva. Es tracta del programa espacial de Zàmbia –real  documentat– per ser els primers en dur un africà a la Lluna i a Mart.  Una particular cursa espacial en el marc de la descolonització, que el país va impulsar poc després de la seva independència, el 1964, com un gest de reafirmació nacional.

La història ens remet a la fascinació per l’espai, a la màgia de la recerca de l’inabastable, però la motivació de l’aplicació “The Afronauts” no va ser la d’oferir una lectura que no acabés mai, com a “Infinit”, sinó justament fer accessible per a tothom el llibre, o una mostra semblant al llibre original.

“El llibre està esgotat, ja no es pot trobar, i jo també ho estic del projecte, volia fer coses noves”, va explicar la fotògrafa i fotoperiodista durant la presentació a l’espai Meeatings23, on va explicar que “hi havia una demanda aclaparadora de gent que estava demanant una reedició”.

Cristina reconeix que ella ara no en treu res que el llibre hagi arribat a un preu tan elevat, però que tampoc tenia ganes de reeditar-lo i assumir tota la feinada de distribució. Volia, això sí, acostar “una sensació el més semblant possible a la del llibre”.

Però com fer-ho sense que es convertís en una pura digitalització? “El que ens vam trobar era tot un repte, el llibre era difícil de millorar i l’únic que podia passar era que l’empitjoréssim. Però sabíem que això no permetríem que passés”, va exposar l’editora Maria Cerezo, d’Ubicuo Studio.

I el que van fer és enfrontar el lector-usuari, a l’experiència de la frustració, la mateixa que devien tenir els aspirants a astronautes quan el projecte va resultar fallit, o la que van experimentar els lectors que no van poder adquirir el llibre.

Imatge de l’aplicació “The Afronauts”.

L’aplicació s’obre exposant una volta celeste plagada de constel·lacions. L’usuari pot entretenir-se movent-s’hi amunt i avall, però aviat es trobarà que no pot accedir al corpus del llibre, a les imatges. I és que les estrelles guarden un petit enigma, similar a les proves dels videojocs, que és una invitació -ja d’entrada- perquè l’usuari sigui actiu, busqui els detalls que amaga l’aplicació i es dediqui a explorar-la. L’única pista que donarem des d’aquí és que encara que les imatges siguin actuals, a partir de diferents viatges de l’autora, i que tinguin un estil marcadament oníric, estem parlant d’un fet real, d’un programa espacial que va existir.

A diferència d’“Infinit”, “The Afronauts” no ofereix material inèdit -l’autora no ho va voler perquè li semblava que les decisions sobre l’edició que havia pres aleshores continuaven sent vàlides-, però aprofita amb sentit i encert les opcions que ofereix l’iPad. Així, la interacció s’estableix movent els dits per sobre de la pantalla, però també el mateix dispositiu. Per això, tot i que la lectura natural es fa amb la pantalla en posició vertical, a imitació d’un llibre, l’usuari pot fer “zoom” per engrandir les fotografies fins a crear-ne de noves, reenquadrar-les i jugar amb noves perspectives.

La història sobre els africans que volien anar a l’espai no perd gens en passar del paper a l’entorn digital, i l’aplicació conserva l’aspecte rústic del llibre, però alhora té la qualitat d’imatge que ofereix l’últim model d’iPad. Així, “The Afronauts”, un llibre que es venia per 28 euros i que ara en val milers, torna a estar disponible en forma d’aplicació per uns 6 euros (0,89 cèntims els dies que està d’oferta, quan en fan alguna presentació). Val la pena arribar fins a la contraportada, (sí, l’aplicació té una contraportada) per adonar-se de fins a quin punt val la pena.

Perquè, en definitiva, el cas de les apps “Infinit” de Màrius Sampere i “The Afronauts” de Cristina De Middel és una mostra de com es poden crear continguts culturals interessants amb les noves tecnologies, continguts que aportin valor afegit respecte el paper, per tal de no deixar abandonat culturalment aquest espai que -recordem-ho de nou- és ple de futur.

Article publicat a Núvol.com

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s