“No crec que Catalunya pugui tenir un Nobel dins d’Espanya”

Laura Borràs, nova directora de l'ILC

Laura Borràs, nova directora de l’ILC

Entrevista a Laura Borràs, nova directora de la Institució de les Lletres Catalanes. La professora de literatura i comissària de l’any Sales-Calders-Tísner avança els projectes que vol dur a terme i quina serà la retallada que espera per a aquest any.

L’Emili Teixidor explicava que per fer que els alumnes llegissin els presentava sempre les dues llistes: l’oficial de llibres obligatoris i una altra de prohibits, amb la qual cosa s’assegurava que els mirarien de llegir. Quin és el truc infal·lible de Laura Borràs per fomentar la lectura?

Jo en canvi no uso les dues llistes. Intento fer que la llista oficial -encara que no s’ho pensin els estudiants- acabi sent la que atrapi tota la seva atenció. Sempre he pensat que les coses interessants interessen, i portant en cartera tota la literatura catalana tens joies absolutes per poder comunicar. El que cal és no tenir prejudicis en les maneres amb les quals podem fer lectors. Vivim en l’època en què vivim i hem de fer ús de totes les eines que estiguin al nostre abast, inclòs internet i les xarxes socials.

Quan el conseller Mascarell va comunicar que tu series la nova directora de l’ILC es va dir que hi havia tingut molt a veure la teva feina com a comissària de l’any Sales-Calders-Tísner, especialment precisament a través de les xarxes socials. Com penses usar-les a la ILC? 

És cert que quan el conseller Mascarell em va cridar per proposar-me fer-me’n càrrec em va dir que una de les coses que havia posat en valor era el comissariat Sales-Calders-Tísner. Segurament va ser un comissariat que va trencar les maneres de fer. Va ser un comissariat del segle XXI per a uns autors que havien nascut en el segle XX. I aquesta feina que hem fet de voler explorar aquestes noves formes de plantejar-nos un comissariat per fugir una mica dels tòpics i ampliar l’espectre la mirarem de continuar a la Institució. Perquè hem fet taules rodones, homenatges, jornades acadèmiques… Tot això, per suposat. Ara bé, també hem explorat altres espais i hem fet un portal on tot el rastre de l’any queda, hi ha línies del temps, fotografia, videolits, mediateca, rutes literàries, lectures fetes per persones il·lustres… També hem inaugurat una nova manera de fer a les xarxes socials. Sales, Calders, Tísner són tan moderns que tenen perfil a Twitter, pàgina al Facebook, etc. Per tant, aquest és un camí que jo intentaré fer i mantenir a la Institució.

Et planteges, per tant, ser una directora de la ILC més rupturista que continuista? 

A vegades amb aquestes paraules som presoners del concepte. Tu pots intentar ser trencador en allò que fas sense que hi hagi una trencadissa. Jo diria que tinc un encàrrec, que és el de modernitzar la Institució, de fer-la veritablement una institució del segle XXI, perquè en néixer ho va fer amb una mentalitat molt del s. XIX.

En quin moment diries que està ara, la Institució?

Es troba en un moment d’impàs, perquè la Institució ha basat gran part de la seva acció en les subvencions i en la promoció de l’activitat de tercers, i jo crec que això hem d’intentar-ho canviar. En la tradició de la missió de la ILC, de promoure i fomentar i fer conèixer el patrimoni literari català, però al mateix temps sabent on anem. És una mica a la inversa de com s’ha fet fins ara: no és tant obrir la paradeta per veure què poden fer els altres, sinó que el fer sigui un fer compartit. Que nosaltres tinguem clar a on volem anar i sumem a totes les institucions que estiguin disposades a fer aquest camí.

S’acabaran les subvencions?

M’agrada més la paraula inversió que subvenció. Perquè aquesta idea del “sub” ja és… (fa un gest amb les mans i una queda sota de l’altra). En canvi, invertir és apostar per alguna cosa i és un concepte que em fa l’efecte que és més positiu, més higiènic.

Quins són els grans projectes que t’has fixat?

Una de les principals línies d’acció, i segurament la més immediata, és fer un gran portal de les lletres catalanes que permeti endreçar aquest mapa literari català, i per tant donar valor i sumar iniciatives que ja existeixen. La segona és dissenyar un pla de formació perquè tots els agents culturals, totes les persones que tenen a veure amb la promoció de la lectura (mestres, bibliotecaris, periodistes culturals, llibreters…) que en vulguin formar part puguin ser agents del canvi en la línia del foment de la lectura. Les persones hem estat aguantant molt la crisi, tothom ha vist el seus sous retallats, i volem apostar per la formació continuada, que revaloritza la feina de les persones, que dóna possibilitats de promoció laboral. Per tant, volem dissenyar un pla de formació vinculat a aquest nou portal de les lletres catalanes. I en tercer lloc, també és molt important aconseguir que tots aquests ajuts que des de la ILC s’han concedit per al foment de la creació i que per motius diversos –perquè lògicament el sector editorial està immers com tots en la crisi- han estat projectes que no han vist la llum, tinguin la possibilitat de la publicació en format electrònic des del Portal de les Lletres Catalanes.

Una altra tasca que et va encarregar Mascarell és ampliar la col·laboració amb les biblioteques. La setmana passada vas piular des de la Corunya que la seva biblioteca té més socis que el Dépor. I ràpidament et van respondre que la de Barcelona també en té més que el Barça. De quantitat, doncs, anem bé. Quines són les necessitats de les biblioteques actualment?

Sí, m’ho va dir la directora de biblioteques. I crec que farem una bona feina de col·laboració perquè amb la persona que hi ha al capdavant tenim una manera de fer igual, compartim el diagnòstic i ens retroalimentarem amb molts aspectes. Les biblioteques des de fa molt de temps estan treballant per ser alguna cosa més que pedra, ser més que un edifici. La biblioteca és com un petit temple de la cultura, no és un continent de coses, sinó que el seu contingut ha de jugar a favor de la generació d’interès i expectatives sobre aquest contingut.

Quina serà la retallada a la ILC el 2013?

Bé, ara mateix estem amb pressupostos prorrogats, però les veus més pessimistes ja parlen d’una retallada important, que serà d’un 28% segons sembla i que lògicament en un pressupost petit com el de la Institució voldrà dir un terç de l’activitat. A ningú li agrada retallar i és evident que ve donada pel moment actual, i això ens obligarà a treballar per fer la nostra feina més útil, més visible, perquè serveixi a més persones. Mirarem de millorar els nostres indicadors de qualitat. És un repte, però les ganes d’afrontar-lo també hi són.

Aquest és l’any Espriu, i una de les coses que s’està recordant és que podria haver estat premi Nobel. Quan creus que serà possible tenir un premi Nobel de Literatura català?

M’agradaria molt poder treballar per poder-lo tenir, entre altres coses pel que això representa de visibilitat internacional, de legitimitat a nivell institucional, i ens aniria molt bé per treure’ns moooolts dels complexos que a vegades tenim: que “som un país petit amb una llengua petita i una cultura petita”. I al final resulta que, si ho mirem amb perspectiva, Catalunya és un país d’una creativitat desbordant, és un país de poetes, de músics, de pintors de creadors de tota mena, i per tant tenir un Nobel ens posaria en el focus de la normalitat cultural. Ara, tenim un Estat que ens va a la contra i que en altres moments, quan s’ha plantejat la possibilitat, ha jugat totes les cartes perquè això no fos així. Amb el mateix Espriu, per exemple. Perquè tenen un problema amb la seva identitat, amb les seves llengües, les que consideren seves i les que no.

Ets pessimista en aquest sentit…

Sóc pessimista mentre formem part d’Espanya. No crec que Catalunya pugui tenir un premi Nobel formant part d’Espanya. Si intenten prohibir el català a la que ens descuidem, si tallen repetidors perquè no es pugin veure les televisions…, si no ens permeten tenir seleccions catalanes, com ens han de permetre tenir un Nobel? Perquè voldria dir el mateix: jugar a la divisió d’honor a nivell mundial. La idea, però, seria poder-lo tenir, perquè per qualitat el podríem tenir. De fet, ja podríem haver tingut Nobels en llengua catalana, i per tant l’esperança és que això pugui ser així i no escatimarem cap esforç.

Article publicat al 324.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s