La “Marea blanca” del “Prestige”, 10 anys després

Una voluntària amb les mans tacades de "chapapote".

Una voluntària amb les mans tacades de “chapapote”.

Els voluntaris que van ajudar a netejar les costes de Galícia i del País Basc durant el negre hivern del 2002 i 2003 van ser els protagonistes anònims de la catàstrofe del “Prestige”.Entre 125.000 i 300.000 persones van col·laborar durant setmanes en la recollida de fuel de les platges exposant-se a possibles danys per a la seva salut responent a la crida de la plataforma Nunca Máis, que va capitalitzar la indignació dels gallecs davant la catàstrofe.

Se’ls va anomenar “Marea blanca” en contraposició a la “marea negra” del “chapapote”per l’escafandra blanca que usaven per no tacar-se. Arribaven en autobusos provinents d’arreu de l’Estat. Molts eren estudiants que aprofitaven els dies de vacances de Nadalsense classe per donar un cop de mà i n’hi havia que anaven i venien cada cap de setmana. Van dormir en polisportius i van menjar del que els van preparar les dones del poble, que els rebien com una alenada d’aire fresc que els feia mantenir l’esperança.

“Feien falta braços per anar a treure petroli d’uns pescadors indefensos. La víctima era molt fàcilment identificable, el lloc també, i la feina era molt concreta. Això va ajudar a mobilitzar la població. També la mateixa insensibilitat del govern espanyol i gallec va tenir segurament un efecte important a l’hora de provocar l’acció solidària”, analitzava pocs anys més tard l’economista i professor de Sociologia de la UAB Salvador Cardús.

La ràpida acció dels voluntaris va contrastar amb la lenta reacció de les autoritats. Jaume Matas, aleshores ministre de Medi Ambient, va afirmar el 23 de desembre del 2002 que de les 1.064 platges de la costa gallega i basca només hi havia 2 platges totalment afectades i 4 més amb “grumolls abundants”.

Els mariners gallecs van posar-hi el coll per protegir el seu “modus vivendi” i van arribar a treure del mar més de 20.000 tones de “chapapote”, una tercera part del total. Es coordinaven a través de la ràdio de les seves embarcacions per rodejar les grans taques de cru i treure-les de l’aigua abans que poguessin arribar a tocar la costa. A Rias Baixas, la defensa davant del “chapapote” es va fer amb barreres fetes a mà pels seus ciutadans per suplir la manca de dotacions que el govern espanyol va destinar. Al final, quan ja no hi va haver més remei, es va acabar impedint que entrés amb les pròpies mans. 

Segons el president de la Xunta, Manuel Fraga Iribarne, la seva preocupació no tenia raó de ser. “El musclo és una màquina de netejar, pot netejar tot el que li tirin i els crustacis són immunes (al fuel)”, va explicar als gallecs. “Els pops no ho són, però marxen a alta mar. Per tant, el perill, per estudis molt seriosos i profunds, és totalment inexistent ja”, va arribar a afirmar.

Fraga també sostenia que si fos estiu, l’estat de les platges era prou bo per banyar-s’hi i, de fet, es va oferir a fer-ho tal com ja havia fet a la platja de Palomares el 1966 per negar que contingués radioactivitat durant el franquisme.

Si no hi havia perill per als animals, tampoc no calia estar atents als possibles efectes sobre els humans. Així, ningú no va preveure fer un seguiment posterior de l’estat de salut tant dels ciutadans que van estar en contacte amb el “chapapote” com dels voluntarisvinguts de fora.

Una dècada després del naufragi del “Prestige”, els estudis que s’han fet diuen que encara que alguns dels voluntaris van patir un dany genètic “fàcilment recuperable”, que en uns mesos ja no era present al seu ADN, n’hi ha d’altres que van tenir una exposició prolongada que els va provocar danys genètics profunds amb un increment de la possibilitat de patir càncer.

Amb tot, la investigació impulsada per la Universitat de la Corunya (UDC) afirma que set anys després, el risc de càncer es pot considerar que ha desaparegut. “Les persones que van estar exposades al fuel, set anys després ja no tenen dany genètic”, ha subratllat Blanca Laffon, responsable de l’estudi.

Els científics parlen d’un nivell “similar” de probabilitats de patir un càncer d’aquests respecte d’un ciutadà no sotmès a l’exposició.

Amb motiu del desè aniversari, la plataforma Nunca Máis ha tornat a convocar una gran manifestació en homenatge als voluntaris i ha redactat una memoràndum on fan balanç dels objectius assolits i de les reivindicacions pendents.

D’altra banda, s’ha engegat una altra iniciativa pel trobament dels milers de voluntarisdel “Prestige” promoguda per l’Associació de Professionals de Turisme de a Costa da Morte (APTCM) amb el nom de “Galícia en color“. La idea vol posar l’accent en el renaixement de Galícia deu anys després de la catàstrofe i vol deixar enrere la visió bicolor de blanc o negre de les dues marees que es van enfrontar.

Article publicat al 324.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s