“A les editorials digitals tens més possibilitats de ser llegit”

L'escriptor i professor, Carles Bellver

L’escriptor i professor, Carles Bellver

Entrevista a l’escriptor Carles Bellver, un dels pioners de la xarxa catalana. Parlem amb ell del sector editorial i dels canvis que hi estan duent les noves tecnologies.

Després de publicar tres volums de contes (“Allò que és meu”, 1993; “El llibre de tòpics”, 2002 i “La vida canina”, 2005 ), Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967), escriptor i investigador de la Universitat Jaume I, va dir que no tornaria a publicar un llibre, si més no de la manera tradicional.

Pioner de la internet catalana -va ser un dels creadors del primer servidor web de l’estat espanyol el 1993 i no ha parat d’experimentar en les noves tecnologies a l’educació des del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT)- va començar a experimentar amb nous formats d’edició a la xarxa a l’hora de publicar la seva obra literària.

Primer va publicar un dietari i dos títols a internet (“Diari de Tasmània”, “Encara he escrit massa” i  “El cíclope y otros cuentos fantásticos” ). El 2009 va fer un pas més amb el Twitter, on durant 24 hores hi va anar penjant un relat experimental. Ara ha publicat la seva última obra, “L’home del calendari”, en paper i en format electrònic, en una editorial digital que fa impressió sota demanda, Tria Llibres.

La primera pregunta sembla obligada: per què vas decidir deixar el model de les editorials convencionals?

Quan vaig publicar el meu primer llibre el 1993 internet ja existia, però tot eren possibilitats. Ara ho veig com una eina de publicació vàlida i a més, encara que no ho sembli, cada vegada és més difícil publicar les coses que interessen a l’autor. Les editorials tenen el seu negoci i busquen el que els pot anar bé.

Quins problemes hi posen?

Problemes de llibertat en tot, és molt difícil publicar allò que a tu t’agrada si no ets escriptor d’encàrrec. I encara més en català al País Valencià, on pràcticament només es publica allò que està premiat. Els premis els organitza la mateixa editorial perquè d’aquesta manera ja tenen la promoció feta i pràcticament no publiquen res més.

Però un cop aconsegueixes que te’l publiquin tens molta més projecció.

No hi estic d’acord. Encara que les editorials digitals són menys conegudes tens més possibilitats de ser llegit que amb les tradicionals. Per començar perquè els llibres no es descataloguen. No hi ha per què. S’imprimeixen sota comanda i sempre formen part del fons electrònic. No tens el problema de quan una editorial decideix desfer-se del seu estoc de llibres impresos i deixar d’imprimir un llibre. Per això crec que el futur de l’edició va per aquesta via.

Quins altres avantatges ofereix una editorial digital?

Pots arribar a molta més gent sense les limitacions que imposa el paper, les llibreries, i la distribució. Si pels canals tradicionals els llibres han d’arribar a les llibreries i allà s’estan una setmana a l’aparador -si tens sort- i després desapareixen, amb l’edició digital arriben instantàniament allà on sigui amb un clic i és molt més fàcil donar-te a conèixer arreu, a tota la gent que li pugui interessar el teu llibre.

Ara també és molt més fàcil autopublicar-se. Per què no simplement penjar l’obra al propi web?

Perquè l’editorial t’ofereix una part que requereix molta feina: la de correcció i edició. El control editorial té mala fama, perquè implica cedir una part de l’autoria, però és necessària perquè garanteix uns mínims de qualitat. No parlo només de l’aspecte literari, que és fonamental, sinó també de l’edició, del format. I després també hi ha la promoció del llibre, l’organització d’actes, etc. Si t’encarregues tu de tot és molt més difícil arribar a tenir cap guany econòmic. Perquè tota la part de promoció, que és molt important per a les vendes, no la pots fer. Si penges un llibre gratuït tens molt d’èxit, però si intentes cobrar pel llibre ja no en tindràs tant.

Publicar un llibre ben editat, amb les il·lustracions d’un autor gràfic de talent, són funcions que continuen sent de l’editorial i en aquest sentit jo no crec que la funció de l’editorial desaparegui totalment.

Però les editorials convencionals estan fent els deures?

No, no ho estan fent gens bé. Tenen un catàleg d’e-books mínim, raquític, busques llibres nous o vells en format electrònic i no els trobes, mentre cada vegada som més els que busquem llibres en format electrònic pels avantatges que tenen, el poc lloc que ocupen, i com n’és de fàcil portar-los.

A més publiquen els e-books a un preu massa elevat, pràcticament igual que el del paper i per evitar la pirateria els publiquen amb formats DRM que dificulten l’experiència de la lectura. Només es poden llegir en un aparell determinat, per tant ni es poden prestar, ni moltes vegades s’adeqüen al lector que has triat. Si jo vull llegir en un iPad els llibres d’una determinada editorial no puc, sinó que només els puc llegir en determinats lectors. Tanquen el camp i ells mateixos es compliquen el negoci!

Tenen por.

Però si no canvien més se’ls acabarà el negoci. Arribarà un punt crític en què veuran que o canvien més el model, o fan altres coses o això se’ls acaba. Tindran una part del negoci tradicional que continuarà, el llibre no desapareixerà automàticament, però la demanda, les queixes i la mala experiència dels usuaris farà que hagin de canviar sí o sí. Sobretot perquè entraran nous actors en el negoci. Amazon està a punt de desembarcar enguany a Espanya. I si no és Amazon serà el mateix Google o Apple. Si no canvien el xip un gegant entrarà i se’ls menjarà.

Cap a on l’haurien de canviar, el xip?

Ells tenen un avantatge. Tenen l’exemple de la música. Un dels punts crítics de l’experiència de la lectura és el DRM que et comentava, els formats amb Digital Rights Management són més complicats per a l’usuari. En la música això ha desaparegut. Quan un gegant com Apple, que es va introduir i apoderar del sector, va veure que eliminar el DRM facilitava el negoci ho va fer. És possible fer-ho i el sector editorial ho hauria de fer.

Hi ha qui defensa que els lectors mai no podran oferir una qualitat de lectura com la del paper.

Els lectors tenen avantatges clars pel que fa l’emmagatzematge i la portabilitat, però és cert que encara són més incòmodes que un llibre tradicional, de vegades. Segons la tecnologia no pots llegir-los a les fosques o al revés, si hi ha massa llum. Encara tenen defectes tècnics i alguns són cars, però evolucionen molt de pressa.

A banda del suport i el model d’edició, quin altre gran canvi introdueixen les noves tecnologies en els llibres?

El “feed-back”, la relació autor-lector. Aquest aspecte és el canvi més gran que hi ha respecte a la relació amb els autors; respecte a les editorials ja és una altra cosa. Cada vegada més pots tenir contacte directe amb els autors que t’agraden, sobretot des del moment de l’explosió de les xarxes socials. Abans, amb el mail i les pàgines web ja s’havia avançat molt, però amb Twitter o Facebook la relació és molt directa. També depèn del caràcter de cada autor. Hi ha autors que prefereixen mantenir una distància amb els lectors, però pel lector això augmenta i enriqueix l’experiència de la lectura i de la literatura.

Tu has tingut aquesta experiència?

Sí, jo tinc un estil literari una mica en la tradició de Borges, de Lovecraft, d’inventar-te històries i explicar-les com si fossin veritat. M’ha passat que històries meves van tenir ressò i van acabar en treballs universitaris citades com si fossin certes, i he hagut de desmentir-ho i dir que eren invencions meves. Sobretot en un llibre, en què parlava d’unes llegendes populars de Castelló fent un pastitx, dient que allò no era un llibre del segle XX sinó una tradició molt antiga. Alguns s’ho van creure i ho van emprar amb la referència de la pàgina web on ho havien trobat i vaig haver de respondre a professors que em reclamaven que jo què estava dient!

Fa anys que es parla de l’any del llibre digital, però sembla que es fa esperar. Quan creus que tindrem un Sant Jordi en què llibres en format digital i en paper estiguin empatats?

Jo no crec que tardi molt, però ja em faig gran i quan feia prediccions les fallava sempre, així que ja no m’atreveixo a fer-ne. Però és més a prop del que ens pensem segur. A mi em sorprèn el ritme que estan prenent els canvis en el sector editorial. A Castelló, que és una capital molt petita, en una reunió d’escriptors, l’altre dia algú va presentar una novetat en format electrònic que havia escrit amb el seu iPad i era una persona no excepcionalment introduïda en les noves tecnologies…

I com se signa o signarà un llibre electrònic per Sant Jordi?

Jo hi he pensat. Caldrà esprémer la imaginació i enviar signatures electròniques a través d’internet associant un fitxer o un document a un altre. Però les signatures són una cosa romàntica, i tots els canvis tecnològics fan guanyar coses i perdre’n d’altres. Cada format té les seves virtuts i no sempre se substitueixen totes automàticament. Potser les signatures es perdran i es guanyarà la interacció, el “feed-back” directe amb els autors, que és una cosa que abans no tenies més que el dia de Sant Jordi fent cua, si tenies sort i si vivies en una gran capital.

Entrevista publicada al 324.cat

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s