“Els diaris no moriran per culpa d’internet, sinó que s’estan suïcidant”

Imatge del llibre "Los conejitos suicidas"

Imatge del llibre “Los conejitos suicidas”, Andy Riley

Internet acabarà amb els mitjans de comunicació tradicionals? Mentre que a les redaccions de diaris i televisions els professionals es continuen fent amb temença aquesta pregunta, els professionals dels mitjans digitals afirmen que no seran els nous mitjans digitals els que mataran els mitjans tradicionals, sinó que aquests s’estan suïcidant. Els mitjans tradicionals s’han sumat massa tard a la revolució que suposa internet en el camp de la informació i els anys de retard que acumulen en aquest camp ja no els permeten res més que mirar de sobreviure. Han perdut l’oligopoli de decidir què és notícia i el seu model de negoci s’ensorra.

Any rere any, des de la irrupció d’internet en el món de la informació la pregunta s’ha anat fent una vegada i una altra. Acabarà internet amb els mitjans tradicionals? Actualment les redaccions de diaris, televisions i ràdios ja no es pregunten si això es produirà, sinó quan s’imprimirà l’últim exemplar en paper de “The New York Times”. Per Sebastià Serrano, director adjunt d'”El Periódico” i que s’ha definit com un dinosaure dels mitjans, el panorama és preocupant perquè ja no es parla del 2040, sinó que l’última predicció de Mark Thompson, cap de tota una institució com la BBC, és el 2012.

“Els diaris estan jugant a ser com aquests conillets suïcides tan simpàtics del còmic d’Andy Riley que només busquen morir”. Mario Tascón, exdirector de continguts de Prisa.com s’ha mostrat així de taxatiu i ha dit que en termes de biologia, els mitjans de comunicació tradicionals no viuran una evolució gradual (anagènesi) ni tampoc se separaran en diferents branques que competiran entre si (cladogènesi), sinó que van directament a l’extinció.

Pragmatisme contra romanticisme

És una guerra perduda. Per a Ferran Clavell, director de continguts de la CCMA Interactiva, la guerra dels diaris o dels mitjans de comunicació tradicionals davant d’internet “és la guerra del pragmatisme contra el romanticisme”. Hi ha qui diu que els mitjans tradicionals han de sobreviure, “parlen del plaer del paper, de veure la televisió en família, d’anar al videoclub o fins i tot del ritu de netejar els discos de vinil, però ara volem immediatesa, escollir què, quan, com i on volem ser informats” ha argumentat Clavell.
Els joves ja no tenen cap vincle sentimental amb el paper dels diaris, el seu món, segon Gumersindo Lafuente, exeditor d’El Mundo.es i director de soitu.es, és a tuenti, una xarxa social de l’estil de MySpace o Faceebook. Lafuente ha afirmat que els mitjans tradicionals podrien haver encapçalat la revolució que ha suposat internet, però que després de perdre tants anys ja han fet tard i ara només poden intentar sobreviure. Lafuente ha afegit que no són només els mitjans tradicionals els que estan en perill, sinó també la seva versió en línia, ja que als Estats Units dels quatre mitjans més consultats per informar-se n’hi ha tres que són mitjans nascuts com a digitals.

Des de la BBC, Alberto Souviron, editor de BBC Mundo, la clau per als mitjans tradicionals serà no perdre el seu públic i mantenir la credibilitat i el prestigi. Souviron ha explicat que primer van incentivar la participació en forma de fòrums, concursos i tota mena de iniciatives per fer participar l’usuari, que després van introduir els blogs, apropiant-se d’una eina que prèviament havia estat un mitjà alternatiu d’informació, i que actualment el futur està en el vídeo on-line gràcies a la banda ampla.

Lafuente ha afegit que la xarxa i les possibilitats que ha obert als usuaris el web 2.0 han trencat l’oligopoli que tenien els mitjans a l’hora de decidir què és notícia i què no i han propiciat el periodisme ciutadà.

Morirà també el periodisme de qualitat?

El repte o la pregunta que s’obre davant d’aquest nou panorama és si la mort dels diaris de paper implicarà també la mort del bon periodisme. Segons Sebastià Serrano, un dels valors que encara conserven les grans redaccions dels diaris és la producció d’informació contrastada i presentada dins el seu context. Però per Serrano, els diaris han perdut una de les seves bases estructurals de negoci, com han estat els petits anuncis per trobar pis o feina que han migrat a webs especialitzats, i això amenaça la continuïtat d’aquestes plantilles. I en les redaccions dels mitjans on-line treballen persones que no poden sortir al carrer a cobrir una notícia, que no disposen d’un telèfon per contrastar adequadament les fonts: com es mantindrà un nivell de periodisme de qualitat en un context de precarietat, basat en molts casos en el “tallar i enganxar” i en les agències de notícies? Els ponents de la sessió i el nombrós públic assistent han perdut per un moment el somriure.

Article publicat al 324.cat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s